Promocions Kayak

Estiu - 2016

Bàner

Informació / Inscripcions

Club Piragüisme Valira

Bàner

Circuit Orientació

Bàner

Andorra Ultra Trail

Bàner

Reconeixament Andorra Ultra Trail

Reconeixament circuits       

Bàner

Ronda dels Cims 

Cadi Canoë-Kayak

Bàner

Femnet

Bàner
GENERAL

 

 



Roc 4 Duros PDF Imprimeix Correu electrònic
Memòria popular de l’ubicació de la frontera Andorrana 
Parlant amb l’Isidre d’Aransa en una de les entrevistes que li vaig fer, un dels moments més interessants va ser quan em va dir que la frontera antigament arribava gairebé fins el poble d’Aransa, fins la Font de Ferro, un giravolt mes amunt pujant per la carretera actual, i enorme va ser la meva sorpresa quan en va dir de quina manera van acordar un representat de cada un dels pobles amb els representants d’Andorra de delimitar la frontera on ara la coneixem.
Va ser llavors que em va parlar del “roc dels 4 duros”, un roc situat a d’alt de la serra del Sirvent i que va ser on van quedar els anteriorment mencionats per acordar aquest canvi de frontera, comprant el terreny per 4 duros a Andorra. 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge Gaspar Pellicer                                                              Imatge Gaspar Pellicer

He trobat l’indret, realment es tracta d’un roc impressionant, situat al mig d’una zona on destaca per ser l’únic d’aquestes dimensions. 

  Fotografia Gaspar Pellicer 


Imatge Gaspar Pellicer
He reproduït a partir de les seves explicacions per on podia anar la línia fronterera, de totes maneres el que sí quedava clar és que arribava fins la Font de Ferro avui en dia desapareguda.

 
 
El contraban PDF Imprimeix Correu electrònic
El Contraban vinculat a Andorra 
El fet que Andorra sigui un paradís fiscal, on la importació de mercaderies està gravada amb un impost, ha provocat històricament aquesta diferència de preus empenyent a molta població a revendre mercaderies adquirides a dins d’Andorra per treure’n un profit econòmic. A més a més, Andorra és un país eminentment muntanyenc, amb molts punts de frontera aïllats i de difícil accés utilitzats pel pas de les mercaderies evitant el control duaner. Un dels productes amb els que s’ha traficat més històricament és el tabac. 
El contraban ha estat un modo de vida per la gent de la zona, tot i que es una pràctica il·legal, no ha estat considerada com a tal. Al mateix temps aquesta activitat ha representat un dels pilars de l’economia de la zona, ja que les activitats tradicionals no eren suficients per mantenir les famílies. 
El contraban ha estat un fet que ha establert una sèrie de rutes al llarg dels temps i que ens pot donar una idea dels camins utilitzats per a aquesta activitat, en el gràfic següent es pot veure un esquema de les rutes de contraban en la zona que estem estudiant:  
L’Erol Castellar de N’Hug 41
Com podem veure en aquest esquema, les rutes es van agrupant conforme ens anem apropant a la frontera, acabant en 8 passos concrets per acabar d’entrar a Andorra. L’explicació de l’existència d’aquests passos és geogràfica, és a dir son passos naturals d’alta muntanya i és gairebé obligada la seva utilització per poder superar els obstacles naturals i orogràfics. 
Durant l’estudi veurem que tot i que son passos “obligats” existeixen variants pel que fa a les aproximacions i fins i tots itineraris paral·lels, que són els utilitzats en aquests casos en lloc dels itineraris coneguts avui en dia, GR. 
Igual que el contraban, la guerra civil espanyola primer i la 1era guerra mundial després, ha influït i ha modificat per una banda els itineraris del camins transfronterers i per altra moltes zones frontereres, amb construccions de defensa com observatoris, assentaments i altres construccions militars (búnquers) que anirem comentant, especialment les rutes de contraban més utilitzades eren: 
Ruta a peu per la vall de la Llosa: Aquesta ruta era molt utilitzada ja que era la que comportava menys risc detrobar-se la Guàrdia Civil. Es parteix de Grau Roig (Port d’Envalira), i a partird’aquí, es pot fer a peu o amb moto de neu, passant per la Collada deMontmalús, es passa per la Vall de la Llosa, s’enllaça a la carretera Viliella iacaba a Martinet. 
Ruta a peu dels llacs de la Pera: Sortint d’Escaldes, s’agafa el GR-11-10 que passa pel Refugi del Perafita, elPort de Perafita i baixant s’arriba als Llacs de la Pera on hi ha un refugi. Aquícomença una pista forestal que passa per l’estació d’esquí d’Arànser i finalmentacaba a Martinet. 
Un article tret de la revista L’Erol ens dona una idea del que era el contraban com a forma de vida: 

 

En èpoques de mancances, el contrabanha estat el «modus vivendi,. de moltespoblacions de mar i de muntanyacatalanes. L’ Alt Berguedà no n’és capexcepció i, d’una infracció administrativa,molts homes en feren e! seu ofici;ofici exposat i gens malvist per moltsconciutadans,El contrabandista, personatge carismàtici gairebé llegendari, comporta unseguit d’atributs indispensables per adur a terme la seva tasca: home valent ibon coneixedor de! terreny, picardiós al’hora de vorejar els carrabiners, tot aixòi una bona mica de sort el convertirenen un element admirat pels uns i perseguitpels altres.És difícil d’esbrinar quan comença aquesta activitat, però és de suposar quegairebé sempre ha existir. Durant el s,XIX sembla ser que e! contraban moguéquantitats importantíssimes de diners ala nostra comarca, diners que és de suposarque després eren blanquejats d’algunamanera, no sabem de quina, Elsarticles s usuals eren teixits i armes,també s’ha parlat de l’entrada de determinatsllibres que aquí estaven prohibits.Durant la primera carlinada, la JuntaSuperior Carlina va emetre un decretamb data del 17 de gener de 1837, en e!qual prohibia taxativament e! contraban,ordenant-ho amb els següentspunts:«/0 Queda prohibido, desde que se publiqueen el periódico El Joven Observador,las presentes disposiciones, a circulaciónde todo género extranjero, si no vaacompañado de una guia de govierno deS.M. el Sr. D. Carlos V.2° Se establecerán aduanas en los puntosmás a propósito de la frontera, con elarancel del año /833, el que se modificarasegún exijan las circunstancias.3° Los puntos serán, hasta que se dispongaobra cosa: Pont de Suert, Esterri d Aneo,Tirbia, San Lorenzo de Mornunys,Castellar de Nuch, Rivas i Talaixá.4° Hasta que el govierno pueda tomar asu cargo el abasto de tabaco, se permitirála circulación, con un médico derecho dediez reales por arroba, de la llamada hojade Andorra, treinta el Brasil y sesenta elhabano.Quedan autorizados para la aprehensiónde género, no solo el respetablecuerpo de mozos, si que también el ejército,voluntarios realistas, y aún los paisanos.6° La tercera parte de lo aprehendido seadjudicara al denunciador y aprehendor,y las dos restantes ingresarán en el realerano.7° Será castigado con arreglo a las leyescualquiera transacción o connivencia conlos contrabandistas. Barreda 17 enero1837Com a contraposició a aquest decret,i quan els carlins tenien ja la 1.> guerraperduda, l’any 1839, la Junta Superior,aleshores amb seu a Avia, acorda: «escribiral Sr. Armengou de Castellar, diciendoque se le autoriza para comprar fusiles enpequeñas cantidades a un precio regular,con tal que sean buenos aunque no seannuevos. Asimismo se le autoriza para quepueda buscar paquetaires que procurenadquirir desde al línea de la frontera deFrancia hasta donde puedan circular librementeen el mismo Reyno, salitre iazufre, y conduciendo los mismos paquetaireshasta parage seguro de esta provincia,los cuales como igualmente los fusilesserán satisfechos por esta Junta con todaescrupolosidad». (Fragment de l’acta oficialde la sessió de la Junta, 31 de generde 1839).Amb això podem comprovar que,malgrat la prohibició de fer contraban,e! mateix govern carlí hagué de retractar-se de l’antiga ordre i acceptar e! sistemaque anteriorment ells mateixos havienperseguit.En els anys 1846-47, a causa dunaforta crisi provocada per una pèssimacollita, augmentaren els preus agrícoles;això provoca una mancança de matèriesprimeres i un encariment deis productesde primera necessitat.Les fibres tèxtils no arriben a les fabriques, on s’acumulenels estocs. La Comissió de fabriquesen dóna la culpa a les pèssimes collites,a les pluges i al contraban.Parlem amb en Joan Casadesús, alies«Taleia », ex contrabandista, i ens en facinc cèntims de les seves vivències coma paquetaire. El «Taleia» actualment 8\ anys. Nasqué a Castellar de N’HugI any \9\ O, i durant 9 anys de la sevavida féu el contraban. Passa la GuerraCivil a Franca, i quan es va acabar tornaa Castellar de N’Hug, avalat pel rectord’aquesta parròquia. Mancat de feina irecursos, durant la dècada deis 40 esdedica al contraban. EII ho recorda comuna de les millors èpoques de la sevavida.Comença fent la ruta d’Oceja oBourgmadame, llavors portaven articlede necessitat: espardenyes, sucre i fins itot pa. Això dura poc, ja que ben aviatels francesos digueren que ho necessitavenper a ells (el motiu real era queestaven involucrats en la 2.’ GuerraMundial).La ruta a seguir per anar a Oceja desde Castellar era: font del Boix, plad’Anyella, callada de Toses, muntanyade Maians, (frontera) i baixar fins Ocejapel bosc de l’Orri d’ Andreu (7 horesaprox.).Tan aviat com els francesos els negarenel subministrament, desviaren laseva activitat cap a Andorra, i el tipus demercaderia canvia totalment; d’ Andorraloan Casadcsús, "Ta/cía", va fer un temps el contraban.duien tabac, encenedors, pedres d’encenedor,coixinets de cotxe, pneumàtics ... ,aquest últim producte, diu el «Taleia»,que és el que li agradava més de portar,no rebia danys per inclemències deltemps, i e! marge comercial era molt bo.El preu que els costava era de 1.500ptes., i el venien per 6.000, això en dinersde l’època era molt més del quequalsevol podia guanyar treballant enun ofici; cada pneumàtic pesava 32kgs.El pas més comú pels castellanesos ipobletans per anar a Andorra era: pladAnyella, Solana de la Mala Terra,Puigcerdà, muntanya de Guils, Puig Pedrós,i entraven a Andorra per la PortellaBlanca o el Rampant deis Pobletans,per anar al pon d’Envà lira.Els contrabandistes de Baga, Guardiola,Saldes, Gósol i Josa seguien altresrutes, que suposaven travessar el Cadípels següents passos: coll de Jou, coll dePendís, pas de Gosolans, coll de la canalBaridana o la canal de l’Orri; l’entrada aAndorra es feia per port de Vallcivera,pas de Citut, coll de Perafita, coll deClaror, coll de Finestres o pas de laRabassa, el destí era Sant Julià de Lòriao les Escaldes.Actualment la política de lliure mercat,juntament amb la baixada d’aranzelsfronterers i el paral·lelisme de preusarreu d’Europa, ha provocat la quasi totalextinció d’aquesta activitat, que malgratel seu caire il·legal, fou durant lesúltimes centúries una professió que ambels seu s beneficis de diner blanc o negrecontribuí a la construcció industrial de!nostre país i, al mateix temps, fou unajut econòmic al Berguedà, sempre tanoblidat pels dirigents polítics de totesles èpoques Pere BoixaderImpressor, estudiós de temes de l’Alt Berguedà.                   

  
 
Els búnquers PDF Imprimeix Correu electrònic
Fortificacions en els Pirineus 
El fet de que una vegada acabada la Guerra Civil espanyola, Franco no entrés a participar directament en la recent esclatada II Guerra Mundial, tot i que no va ser neutral del tot, va fer que hi hagués interès per mantenir el territori espanyol protegit de possibles perills i atacs, i per això es van crear els Centres de Resistència. 
Pel que fa al sector català, es pretenia donar protecció a la frontera des del mar Mediterrani fins a la Seu d’Urgell.  Preveia la construcció de 21 Centres de Resistència: disset a la frontera terrestre i quatre a la zona marítima propera. 
La realitat és que no es van necessitar, i cap als anys seixanta l’exèrcit poc a poc va deixar de mantenir-los, passant a ser en alguns cassos utilitzats pels pastors i famílies properes als mateixos. Actualment amb la intenció de recuperar aquestos valors històrics i revalorar-los podem fixar-nos en la Cerdanya, on s’ha creat el museu d’arqueología. 
Com a exemple podem citar el CENTRE DE RESISTÈNCIA 52, situat a la dreta del Segre, al sud de Musser, a la zona que culmina el Roc de l’Àliga (1.363m), sobre la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà, i a la que puja a les poblacions de Sanillers i Músser. El CENTRE DE RESISTÈNCIA 61, situat a l’entorn de les roques de Sarset, a la serra d’Arcavell, defensava posicions que tocaven directament a la frontera d’Andorra.     


Construccions i modificacions en l’entorn 

Integrat en l’entorn trobem tota una sèrie de construccions fetes pel exèrcit per a la defensa:


Tot i que des de l’acabament de la Guerra Civil s’inicien els primers estudis per fortificar els Pirineus ,l’evolució de la Segona Guerra Mundial i una possible invasió del territori espanyol per part d’algun dels bàndols enfrontats fa intensificar els preparatius per construir una línia fortificada al llarg de tota la serralada, des del Cap de Creus fins al País Basc.

Una línia similar a les que les principals potències havien construït per defensar les seves fronteres, com va fer Mussolini als Alps. Es tracta d’ una obra de gran envergadura, difícil de suportar en un país que acabava de sortir d’ una guerra civil, que consta de gairebé deu mil búnquers dels quals només se’n van construir entre 4.500 i 5.000. Entre el 1945 i el 1947 es concentra la màxima activitat constructiva.

A partir de 1948 el pressupost es redueix i moltes de les obres previstes no s’acaben duent a terme. La Cerdanya es considerava un punt altament estratègic i per aquest motiu disposa d’una gran concentració de búnquers. Malgrat la seva importància estratègica  per a la defensa del país, la Línia no va ser mai armada i cap unitat hi va ser destinada.

Els búnquers es mantenen al territori en un estat de conservació desigual. Parc dels búnquers de Martinet i Montellà – www.bunquersmartinet.net  L’inici del sistema defensiu a Catalunya es pot datar precisament: va començar el dia 20 de desembre de 1944.

Les obres inicials van ser efectuades a l’alt Empordà, amb el Centre de Resistència 18.A final de l’any 1947, l’estadística de la producció acabada parlava de 2.218 assentaments, xifra que indicava que s’havia arribat, gairebé, al 39% de les obres previstes en el pla general inicial. A finals de 1.950 el balanç global del treball realitzat parlava de 2.611 obres acabades.

Els fortins de Franco – Arqueologia militar als Pirineus Catalans

 
La frontera PDF Imprimeix Correu electrònic

Consideracions generals Geogràfiques 

El perímetre d’Andorra es de 120,3 km. limitant amb França 56.6 km i amb Espanya 63.7 km. 

Com a límits geogràfics trobem: Nord 42º 39’ 15’’ (Basers de Font Blanca)Sud 42º 25’ 38’’ (Conangle - Riu Runer)Oest 1º 24’ 34’’ (Coll de l’Aquell)Est 1º 47’ 19’’ (Riu de la Palomera - Riu Arièja) 

Amb una àrea total de 468 km2. el Principat d’Andorra se situa al vessant mediterrani dels Pirineus Orientals.

El territori està dividit en tres valls que formen una Y, solcades pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient, que s’ajunten per formar el Gran Valira, i limitades per carenes muntanyoses d’altitud considerable.

L’altitud mitjana del Principat és de 1.996 m. 

Web Institut d’Estudis Andorrans 

 Aquesta situació geogràfica fa que les vies d’accés a Andorra per camins de muntanya siguin moltes, però cal tenir en compte la part orogràfica i relleu del terreny per entendre que els passos en realitat son molt més limitats degut a l’alçada, climatologia i relleu. 

Esquemàticament podem representar la situació actual dels GR principals d’accés al nostre país i que també el travessen d’aquesta manera: 

  Web Institut d’Estudis Andorrans 

Com podem veure finalment les zones d’accés a Andorra per camins de muntanya es veuen limitades a 5 o 6, i s’utilitzaran més o menys, unes o altres, en funció de l’època de l’any i de la finalitat dels qui la utilitzaven (contraban, guerra, etc).  

El concepte de frontera 

Al Pirineus hi conviuen cultures diferents, cultures diferenciades, però que a la vegada tenen vincles en comú, són pobles de muntanya. Aquesta cultura és va repetint al llarg de tot els Pirineus i per tant no s’escapa a Andorra. 

El fet de que hi hagi una frontera ha estat un element separador però també unificador, els espais fronterers constitueixen llocs d’interacció on la gent parla llengües de contacte, hi ha relacions de parentiu, comercials, i d’altres que fan que la frontera uneixi i estableixi vincles que en moltes ocasions no hi serien. 

Les fronteres actuals són fruit no tan sols de la geografia física sinó també de la història, de les relacions entre pobles fronterers que han anat delimitant els terrenys que pertanyen als uns i als altres, ja sigui per raons geogràfiques o polítiques, com altres cassos per raons de costums o econòmiques (compra/venda).

 


Idioma

Catalan Basque English Finnish French Portuguese Russian Spanish

Travessa Massana-Ordino

6  -  Agost  -  2017

Bàner

Informació / Inscripcions 

Travessa d'Encamp

2  -  Juliol  -  2017

Bàner

Informació / Inscripcions 

Travessa de les 3 Parròquies

25  -  Juny  -  2017

Bàner

Informació / Inscripcions 

Travessa Sant Bernabé

11  -  Juny  -  2017

Bàner

Informació / Inscripcions 

Orientació Canillo-Ordino

Bàner

El Tom Lauredià

Bàner

Jorma Urban Trail

27  -  Maig  -  2017

Bàner

Informació / Inscripcions 

Travessa Transfronterera

30  -  setembre  -  2017

Bàner